La història del desenvolupament de les tasses de mascotes es pot remuntar als anys 70, quan els enginyers de plàstic van buscar un material lleuger, durador i segur per substituir els contenidors de vidre i metall tradicionals. El 1941, els químics de DuPont van desenvolupar polietilè tereftalat (PET) en experiments, que després es va utilitzar per fer ampolles de plàstic.
Història del desenvolupament
Origen i sol·licituds primerenques: el 1973, Nathaniel Wyeth, científic de DuPont, va patentar l’ampolla de mascotes, que era lleugera, segura, barata i reciclable i va substituir ràpidament els contenidors tradicionals de vidre i metall.
Àmpliament utilitzat: des de finals dels anys 70 fins a principis dels anys vuitanta, les ampolles per a mascotes eren àmpliament utilitzades en aliments, begudes, cosmètics i altres camps, convertint -se en el material d’envasament principal.
Aplicacions modernes: amb el desenvolupament de la tecnologia, han aparegut gradualment tasses d’un sol ús com ara tasses de mascotes, generalment feta amb resina de mascotes de qualitat alimentària i elaborada per termoformació.
Aplicacions modernes i característiques de protecció ambiental
Les tasses per a mascotes s’utilitzen àmpliament en la vida moderna, especialment en les indústries d’envasos i begudes d’aliments. A causa de la seva lleugeresa, durabilitat i fàcil reciclatge, les tasses de mascotes tenen avantatges importants en la protecció del medi ambient. Mitjançant el reciclatge i la reutilització, l’impacte sobre l’entorn es pot reduir eficaçment. Molts països i regions tenen projectes especials de reciclatge per a mascotes per animar els consumidors a reciclar ampolles de PET usades per reduir els residus de recursos.
